dimecres, 25 d’abril de 2012

La nostra ceba candidata a la D.O.




Projecte de recuperació de les Varietats de ceba de Coll de Nargó i la seva utilització per la promoció del teixit agroalimentari del territori

Coordinador del projecte: Francesc Casañas
Investigadors: Ana Rivera, Joan Simó, Roser Romero del Castillo
Fundació Miquel Agustí
Campus Baix Llobregat, UPC, Edifici D4, Carrer esteve Terradas, 8 08860 Castelldefels
Carrer del sol, 1. 08201 - Sabadell

El resultat de l'acció de l'home juntament amb la selecció natural durant milers d'anys,ha fet que avui en dia disposem d’una gran diversitat d’espècies cultivades i que en alguns casos es caracteritzen per estar adaptades al territori, comptin amb unes característiques diferenciades i hagin patit una coevolució amb la cultura (Sánchez et al., 2007). Les varietats que han passat per aquest procés s’anomenen varietats tradicionals. Harlan les va descriure com "aquells materials amb una certa integritat genètica, identificables morfològicament i que difereixen en la seva adaptació al tipus de sòl, data de sembra i maduració, alçada, valor nutritiu, ús i altres propietats" (Frankel i Soule, 1981).

En les últimes dècades, s'està produint una ràpida pèrdua d'aquestes varietats, moltes vegades a causa de canvis culturals en l'agricultura, que ha evolucionat cap a un model caracteritzat per l'ús de poques varietats, però més productives en haver estat sotmeses a processos de millora genètica científica.
Les varietats tradicionals que sobreviuen són aquelles que han demostrat tenir unes característiques diferencials, sovint relacionades amb un alt valor sensorial i una bona adaptació al territori.

La varietat de ceba de Coll de Nargó és una d’aquestes varietats, que ha aconseguit perdurar gràcies alguna d’aquestes característiques diferencials, com una elevada dolçor i una mida considerable (Palau, 2000; Betriu 1999).

Actualment dins la varietat de ceba de coll de Nargó, trobem una elevada variabilitat que fa que moltes d’aquestes cebes no presentin característiques identificables amb la varietat. Aquest fet segurament és conseqüència de que la ceba és una espècie al·lògama, és a dir, la fecundació de la qual es realitza entre plantes diferents, que es poden trobar a una distància relativament allunyada (el vent s’encarrega d’escampar el pol·len juntament amb els insectes).

La presència de cebes en floració d’altres varietats pot fer que aquestes s’encreuin amb la varietat tradicional produint un augment de la variabilitat i originant tipus cada vegada més allunyats de la varietat tradicional. Així doncs, com a conseqüència d’aquestes barreges, sota el nom de ceba de Coll de Nargó molt probablement es ven planter que en bona part està allunyat del que devia ser la ceba tradicional.

L’objectiu principal d’aquest projecte és fer una valoració de la situació actual de la varietat de ceba de Coll de Nargó, per tal de poder iniciar un programa de millora, que permeti la recuperació de la varietat, fins que esdevingui un atractiu gastronòmic lligat a la zona històrica de cultiu. Per assolir aquest objectiu general ens hem proposat desenvolupar els següents objectius específics:

1. Crear una Associació de productors i transformadors de les cebes de Coll de Nargó, en la qual hi participin els productors i els potencials comercialitzadors i/o transformadors de la ceba. Aquesta associació ha de tenir un paper clau en
l'aprofitament de tots els resultats derivats del projecte.

2. Avaluar, mitjançant un panel de consumidors, les característiques sensorials de les dues varietats tradicionals de ceba coneguda com de "Coll de Nargó". Avaluació en paral·lel mitjançant un panel entrenat de tast per consensuar els descriptors sensorials que s’ajusten als punts que els consumidors utilitzen per decidir les seves preferències.

3. Recollir material de cada una de les poblacions que es mantenen separades d'aquestes dues varietats i descriure la variabilitat tant dins de població com entrepoblacions.

4. Estudiar les possibles causes de la mala conservació que presenten aquestes dues varietats, explorar la variabilitat existent dins de les diferents poblacions i proposar solucions al problema.

5. Dibuixar un retrat robot (ideotip) del què haurien de ser les cebes de Coll de Nargó tant des del punt de vista del valor sensorial extern (mida, forma, color, etc) com del seu valor sensorial intern (dolçor, picantor, fibrositat, etc.).

6. Elaborar un projecte de recuperació de les varietats per tal d'assolir el retrat robot en el mínim temps possible. Aquest projecte inclourà el temps necessari i el pressupost per a realitzar-lo. Iniciar el procés de selecció a partir de la variabilitat detectada en el punt 3.

7. Difusió de resultats i utilització.

RESULTATS del PROJECTE

La Fundació Miquel Agustí ha participat en altres programes de recuperació de
varietats tradicionals com en el cas de la Mongeta del Ganxet i el Fesol de Santa Pau. En els dos casos s’ha aconseguit crear una Denominació d’Origen Protegida al voltant del cultiu, que permet una major protecció del mateix així com afavorir una major presència en el mercat. La creació d’una DOP és un camí llarg i que ha de venir acompanyat de la demostració que, la varietat en qüestió associada a un territori en concret presenta unes millors característiques que aquesta mateixa varietat conreada en un altre indret.
Per iniciar aquest procés és molt important comptar amb un grup de persones
implicades en el cultiu des de tots el punts de vista, producció, transformació, comercialització... És per això que la creació d’una associació de productors a de permetre aglutinar el teixit social del poble implicat en la ceba de Coll de Nargó.

Es van convocar reunions convidant a tots els productors agrícoles del municipi,
juntament amb les empreses de restauració i comerços que puguin participar en el cicle de producció, transformació i distribució de la ceba i/o els seus derivats. Un aspecte molt important en aquest punt era aconseguir que el sector de la restauració,que actualment no fa servir les varietats de Coll de Nargó, s’impliqués en el procés, ja que són una part molt important el cicle de difusió.

Després d’algunes reunions informatives per part de la FMA, el dia 27 de juny del 2011, es va crear l’associació de la Ceba de Coll de Nargó. Aquesta associació ja està inscrita al registre i compte amb la presència de persones implicades en diferents parts del procés de producció de la ceba.

Els tastos de consumidors poden englobar proves de preferència i acceptació, i
enquestes sobre hàbits de consum i perfil dels consumidors potencials. S’han de
realitzar sobre persones no entrenades però consumidores habituals del producte, en més d’una àrea geogràfica i amb un nombre elevat d’individus. Alguns autors diuen que el nombre mínim, en funció de la pregunta, pot ser de 50 o 70 persones per grup (Carpenter et al. 2000), de 60 a 200 (Pérez-Elortondo, 2001), mínim de 90 persones en matèria de productes vegetals (Lespinasse et al. 2002) o més de 100 (Lawless i Heymann, 1999) per tal de poder realitzar l’anàlisi estadístic de les respostes i obtenir la precisió suficient.
La informació obtinguda en el tast de consumidors permet elaborar un mapa de
preferències, que posteriorment serà usat en la creació de l’Ideotip de la varietat.

Es van organitzar dos tastos de consumidors per saber quines són les característiques de la ceba més valorades per aquells que les consumeixen, saber com els agradaria que fos la “ceba ideal” i explorar el perfil del potencial consumidor. Aquests tastos es van realitzar en dos localitats diferents: a Coll de Nargó (Alt Urgell), on s’està desenvolupant el projecte i d’on és originaria la varietat i al campus de la UPC a Castelldefels (Baix Llobregat), seu on treballa la Fundació Miquel Agustí. L’elecció d’aquestes dues ubicacions es devia al fet que a priori representen un perfil de persones molt diferents i que en el global de l’estudi es desitjava agafar una ampli ventall de consumidors que ens permetés fer una inferència més o menys fiable del possible mercat de consumidors de la ceba de Coll de Nargó. En ambdues localitats es van avaluar les mateixes cebes per tal de poder fer una comparació dels resultats i esbrinar si les preferències dels consumidors van lligades, a l’edat, el sexe, el lloc d’origen, el nivell d’educació o la situació laboral.

Es va dissenyar una fitxa de tast específica per l’estudi que permetés recollir tota la informació que necessitavem, d’una manera senzilla i ordenada.

La primera part de la fitxa està encarada a la descripció de l’univers enquestat. Aquesta part és molt important per tal de poder classificar els resultats obtinguts en diferents categories, com grups d’edat, sexe, lloc d’origen... Aquesta descripció també permet valorar els resultats segons la freqüència de consum de ceba crua o cuita dels consumidors. La part del tast consta de tres preguntes. La primera és la valoració hedònica de dues cebes que el consumidor ha de tastar. Les dues cebes tastades són la ceba de Coll de Nargó i una ceba híbrida comercial que havia estat cultivada sota les mateixes condicions que la resta de cebes, (per tal de minimitzar la influència ambiental). La voluntat d’aquesta pregunta és valorar la preferència i comprovar el potencial de la
ceba de coll de Nargó en front de materials comercials millorats. Ambdues cebes estaven codificades amb un número, per tal que el consumidor desconegués què era el que estava provant.

La segona pregunta va destinada a interpretar els resultats de la pregunta anterior. Es tracta de saber la raó objectiva de la elecció. D’aquesta manera es pretén tenir una petita descripció de les cebes així com un llistat de preferències dels consumidors. L’objectiu de la tercera pregunta de l’apartat de tast, és obtenir una llista de preferències dels consumidors. D’aquesta es pot valorar la bondat de l’ideotip. La resposta és oberta per tal que els tastadors puguin  respondre lliurement sense cap influència.

L’últim apartat va destinat a obtenir informació sobre les preferències referents a la morfologia de la ceba. Per fer-ho es van presentar les cebes que es mostren a la imatge:

 
Representen 8 combinacions diferents dels caràcters mida, forma i color. Cebes representatives de la variabilitat existent a Coll de Nargó i que els consumidors van avaluar durant el tast.

A Coll de Nargó el tast es va realitzar el dia 8 d’octubre de 2011 aprofitant la Fira del Rovelló que es celebra cada any coincidint amb la festivitat de la Verge del Pilar. Va ser un èxit de participació amb un total de 132 persones. El tast va ser preparat i dirigit per 7 investigadors de la Fundació Miquel Agustí, i va realitzar-se en un local cedit per l’ajuntament del poble.

Al Campus del Baix Llobregat de la UPC el tast va realitzar-se uns dies més tard, el 27 d’octubre de 2011, i van participar-hi 127 persones el perfil de les quals corresponia a estudiants, professors i altres treballadors del campus. Va ser organitzat per 6 investigadors de la Fundació Miquel Agustí i es va realitzar a l’edifici de l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona.

Per tal d’incentivar la participació en els tastos, es va obsequiar a cada participant amb tall de coca i una bossa d’1 kg de ceba juntament amb un full explicatiu del projecte.

Per una exposició clara de les dades, en cada apartat es presenta una figura amb els resultats del tast de Coll de Nargó, i una altra per als resultats del tast de Castelldefels. Per últim, es presenten de forma conjunta els resultats dels dos tastos. D’aquesta manera, podem tenir una visió de cadascun dels dos universos enquestats, fer comparacions i veure semblances i diferències entre els dos.

El número de persones que van participar en tast de Coll de Nargó és de 132. A
Castelldefels la participació va arribar a 127 persones. Constitueixen un total de 259 tastadors, quantitat més que suficient per a poder realitzar l’anàlisi estadístic i aconseguir uns resultats significatius.
En les dues localitats el sexe dels tastadors va ser representat de manera equitativa: 63 homes i 69 dones a Coll de Nargó; i 63 homes i 64 dones a Castelldefels.

Tenint en compte els resultats de la freqüència de consum tant de cebes crues com de cebes cuites, confirmem que estem treballant amb una població acostumada al consum del producte que protagonitza aquest estudi. Si a més observem la diversitat de la població enquestada podem concloure que la ceba és un producte molt consumit.

La ceba més apreciada en ambdues poblacions va ser la ceba de Coll de Nargó. Del total de la població enquestada, aproximadament el 60% va escollir aquesta ceba com a primera opció.

En general, el que els agrada als consumidors són cebes dolces que piquin poc. De manera predominant les persones enquestades diuen que la ceba ideal ha de
ser: dolça i poc picant. Els qualificatius no picant i una mica dolça es troben entre les respostes més repetides.

La ceba preferida a Coll de Nargó és la 240 (gran, allargada i morada) al consum de cebes grans, doncs tradicionalment s’empraven per
a la matança del porc i es necessitava molta quantitat de ceba. Avui en dia es continua fent servir amb aquesta finalitat tot i que de manera gairebé anecdòtica. Tot i així la tendència és el cultiu i el consum de cebes grans. No obstant, la població de Castelldefels segurament està més influenciada per les noves tendències de consum, que marquen cada cop més l’ús de productes individualitzats (mono dosi), i en el cas concret de les hortalisses, productes de mida petita que puguin ser consumits en una sola menjada per una o dues persones.
Per altra banda, els resultats revelen que cap de les possibles combinacions que
presenten les cebes es rebutjada i que entre la població enquestada trobem potencials consumidors per a totes les combinacions. Això ens dóna certa llibertat a l’hora de dissenyar l’ideotip.

Durant els mesos de juny i juliol es varen fer visites als diferents productors de llavors i es va elaborar un inventari de tots els pagesos de Coll de Nargó, que cultiven varietats de les cebes locals. Simultàniament es van situar les seves explotacions en un mapa, per tal d'observar les distàncies entre els camps i d'aquesta manera establir possibles encreuaments entre les diferents poblacions, ja que la ceba és un cultiu que es pol·linitza mitjançant insectes, de manera que plantes que floreixin en distàncies curtes intercanvien el pol·len i per tant hi ha una barreja de les combinacions gèniques.
Per tal de fer un estudi preliminar de la variabilitat morfològica i sensorial es varen
seleccionar cinc productors tenint en compte el grau d’aïllament dels camps.
Durant la collita es varen visitar els productors per fer una primera avaluació de les cebes, amb l'objectiu de tenir una primera idea de la variabilitat de les diferents poblacions. De cada població es varen escollir 50 cebes a l'atzar i es varen prendre les següents dades: calibre gran i petit (mesurat amb l'ajuda d'un peu de rei, en mil·límetres, en el cas de les cebes completament rodones el calibre gran i petit seria igual), longitud (en centímetres) i el color (en una escala de l'1 al 10, a on 1 és blanc i 10 és morat). Aquestes mesures es varen prendre in situ a la població de Coll de Nargó.
Alhora, 20 cebes escollides a l'atzar de cada població varen ser traslladades als
laboratoris de la Fundació Miquel Agustí per a fer un estudi més exhaustiu. De cada ceba es varen mesurar els següents caràcters: pes (expressat en grams), calibre gran i calibre petit (expressat en mil·límetres), longitud (expressat en centímetres), color (en una escala de l'1 al 10, a on 1 és blanc i 10 és morat), graus Brix (es mesuren amb un refractòmetre i són una estimació aproximada del % de sucres dissolts) i la penetrància (es mesura amb el penetròmetre, aparell que mesura la fermesa o duresa, mesurat en kilograms).

Amb les dades obtingudes de cada població, es va realitzar un anàlisi estadístic per estudiar la variabilitat. En cada població es va calcular: la mitjana, la desviació, així com el màxim i el mínim per a cadascun dels caràcters estudiats. Per comprovar si existien diferències significatives entre les poblacions es va realitzar un anàlisi de la variància i una separació de mitjanes. Per altre banda també es va realitzar un anàlisi de correlacions.
Tot i que no estava previst, l'equip de la Fundació Miquel Agustí va considerar oportú realitzar un anàlisi sensorial a través del panel de tast de la fundació, i d'aquesta forma tenir un anàlisi complet tant morfològic com sensorial, de les cebes procedents de Coll de Nargó.
La Fundació Miquel Agustí compta amb un panell de tast entrenat per al tast de
calçots. Aquest panel és capaç de descriure els atributs sensorial més importants per a diferenciar el valor sensorial de les cebes. El panell està constituït per 12 tastadors i téexperiència en la avaluació d'altres productes com les mongetes, els tomàquets o tomàquets de penjar.
Les cinc poblacions mostrejades sumen un total de 100 cebes. Com s’ha indicat
anteriorment amb el pressupost i el temps de treball establerts, era inviable que el panell realitzés l'anàlisi sensorial de totes aquestes cebes. Per a tenir una primera descripció sensorial objectiva i la seva variabilitat es va decidir agrupar les cebes en sis grups, independentment de l'origen, que corresponien a la següent descripció morfològica: grans, petites, blanques, liles, rodones i morades.
Els tastos es varen realitzar al laboratori sensorial de l'Escola Superior d'Agricultura de
Barcelona. Per a posar a punt el panell de tast, prèviament als anàlisis de les
poblacions seleccionades, es varen realitzar diverses sessions d'entrenament i posta a
punt per als atributs que consideràvem importants avaluar en les cebes. En cada sessió
el panell només pot avaluar 5 mostres diferents, ja que a partir d'aquí el paladar es
satura i el tastador no és capaç de discriminar entre les diferents mostres.

Es varen identificar 9 productors diferents, i es va elaborar un mapa amb la ubicació dels seus camps. Localització (UTM) del camps de los productors.

Ca la Paula 1 42.172816 1.318277
Cal Malpàs 2 42.172604 1.316366
Cal Monpol 3 42.173182 1.320345
Pere de coll 4 42.171944 1.313884
Tomet 5 42.174297 1.316063
Les Rases (Guillot) 6 42.173439 1.304136
Santa Eulàlia 7 42.170462 1.265918
Fontanet 8 42.172387 1.23852

Vista aèria de la localitat de Coll de Nargó. Localització dels camps del cultiu.
Les poblacions de les quals es disposava de suficient mostra per a realitzar l'estudi de caracterització varen ser: Ca la Paula, Guillot, Malpàs, Monpol i Tomet. Malgrat que s’han trobat diferències significatives entre les cinc poblacions, per la forma, la mida i el color, totes elles tenen una gran variabilitat morfològica interna.

A Coll de Nargó, les cebes són conservades a les cases particulars de cada productor, en un lloc fresc i sec, d'aquesta manera s’intenta la conservació fins als mesos de desembre o gener. Només una petita quantitat de cebes aguanten més temps. Això suposa un problema per als productors.
En aquest primer any, no es tracta d’aprofundir en els causes de la mala conservació sinó veure quines són les causes principals que la provoquen, així com observar les possibles correlacions existents entre la mala conservació i el lloc d’origen de la ceba o algun tipus de fenotip morfològic.

Finalment per tal de confirmar el que ja havíem observat en els diferents casos es va dur a terme una Anàlisi de la Variància per cada un dels caràcters. Es va concloure que la capacitat de resistir al podriment no està vinculada ni a la població de procedència ni a les característiques morfològiques o de color de la ceba. Això ens va permetre dissenyar l’ideotip més lliurement. Per altre banda es necessiten estudis amb més cebes i en diferents condicions d’emmagatzematge per tal de poder establir quines son les causes de la mala conservació de la ceba i per començar un programa de selecció per tal de revertir aquesta característica. Els resultats fan pensar en aspectes vinculats a la permeabilitat de les capes de protecció com a punt vulnerable per a la entrada dels micelis.

L’ideotip és un retrat robot que ens serveix per emmarcar la millora en una ceba
objectiu. Es tracta doncs d’identificar les característiques de la ceba de Coll de Nargó que la fan més apreciada per els consumidors actuals, per poder fer selecció i millora genètica en aquest sentit.
L’ideotip es va dissenyar a partir de la informació obtinguda tant dels assajos com de la informació recollida en entrevistes amb els productors de Coll de
Nargó. Un cop van ser processades i analitzades totes les dades, l’equip d’investigadors de la Fundació Miquel Agustí es va reunir per a fer-ne una valoració. D’aquest debat en vasortir una proposta consensuada d’ideotip, tant des del punt de vista morfològic (mida, forma, color) com del sensorial (dolçor, picantor). L’ideotip proposat per la Fundació Miquel Agustí es va sotmetre a l’opinió de la Associació de Productors de Ceba de Coll de Nargó, en reunió celebrada el dia 23 de novembre de 2011 en un local de l’ajuntament.

La valoració dels resultats dels diferents punts d’aquest projecte van aportar
informació rellevant. El tast de consumidors va mostrar que, tot i l’existència de certes preferències pel que fa a la morfologia de les cebes, cap combinació de forma, mida i color va ser rebutjada. D’altra banda, l’assaig de l’avaluació de la conservació de les cebes va concloure que no existeix un patró que defineixi que una determinada morfologia es conservi millor que una altra. No obstant, l’avaluació sensorial per part del panel de tast va demostrar que les cebes petites i rodones tenien major grau de picantor.
Amb tot això, l’ideotip ceba de Coll de Nargó va quedar definit amb aquestes principals característiques: allargada similar a una pilota de rugby, gran entre 300 i 500g, color morat.

A partir de la informació recollida de la variabilitat present dins de les poblacions
estudiades i de l’ideotip definit més amunt, es planteja un projecte de recuperació
amb una durada prevista de 4 anys, que han de permetre realitzar 3 generacions de
selecció així com nous experiments que permetin entendre millor alguna de les
característiques interessants en la nova varietat com el comportament del caràcter
dolçor, la relació de la mida desitjada amb la resta dels caràcters i les possibles causes
de la mala conservació.
3.6.1 Projecte de recuperació
Un cop definit l’ideotip es procedirà a fer una selecció dins de les diferents poblacions
de ceba que s’han controlat durant l’estudi. En total es seleccionaran 15 cebes que
s’apropin a l’ideotip i que es convertiran en els fundadors de la població on es
realitzarà la selecció. Les 15 cebes elegides es plantaran en un dels camps on
prèviament s’ha comprovat que la distància amb altres plantes del gènere Allium és el
suficientment gran com per no patir problemes d’encreuaments indesitjats. Durant el
desenvolupament de les tiges floríferes es durà a terme un seguiment per tal
d’observar les característiques de les cebes en aquest estadi. Es farà un estudi detallat
de cada una de les mares, el nombre de flors, la precocitat, la capacitat de quallat, el
nombre de llavors, així com de la fauna pol·linitzadora, ja que això ens permetrà tenir
una estima de la possibilitat d’encreuament amb les altres mares i informació que ens
permetria entendre una possible dada negativa de producció de llavor. Un cop
desenvolupada la llavor es recollirà per separat de cada una de les flors, anotant en
cada cas a quina mare pertany. La llavor recollida sobre cada mare, serà el resultat de
l’encreuament d’aquesta amb una barreja de pol·len de la resta de cebes
seleccionades aquest primer anys.
Un cop recollida la llavor es durà a terme un estudi de germinació, per una banda per
poder predir el nombre de llavors a sembrar i per altre banda la germinació, juntament
amb el quallat, són sovint indicadors de problemes de consanguinitat. Per tant és
important fer un seguiment d’aquestes característiques en cada generació. La llavor
obtinguda de cada una de les 15 cebes es sembrarà per separat (solcs identificats), per
tal de tenir el control en tot moment de la procedència de la llavor. Durant el
desenvolupament de la plàntula es farà un seguiment del creixement així com de la
precocitat de cada una de les subpoblacions (llavors derivades d’una mateixa planta).
Aquestes plàntules, un cop hagin assolit la mida adequada, seran trasplantades al
camp, seguint amb la separació de cada una de les subpoblacions. De la mateixa
manera que s’haurà efectuat en el creixement de les plàntules, es durà a terme un
seguiment del creixement de les plantes de ceba per tal d’observar possibles
anomalies en el creixement, velocitats de creixement, incidència de patologies. Un cop els bulbs estiguin formats, es colliran i de nou se’ls hi farà un estudi morfològic i sensorial per tal de determinar, juntament amb les dades recollides en totes les etapes de creixement, quines són aquelles cebes que s’aproximen més a l’ideotip i per tant que seran seleccionades per formar part de la nova població de reproducció per tal de donar lloc a una nova generació de selecció. En 4 anys aquest procés es podrà dur a terme en dues ocasions de manera que si se suma la generació de selecció actual, seran 3 generacions de selecció, suficient per començar a observar certa homogeneïtat en les poblacions i característiques de la població pròximes a l’ideotip.
L’estudi de les descendències proposem que es realitzi al menys en tres camps
diferents. Així, mentre es realitza el procés de selecció es comença a estudiar l’efecte
ambiental en les característiques de les cebes, tant des del punt de vista productiu,
com morfològic i sensorial.
3.6.2 Inici de les tasques de selecció
El programa de selecció ja s’ha iniciat aquest any. Es va demanar a cada un dels
productors que es reservessin 30 cebes amb un perfil morfològic similar al de l’ideotip
i les emmagatzemessin fins el moment de trasplantar-les per obtenir la llavor. De les
150
cebes
emmagatzemades
s’han
seleccionat
20
cebes,
que
presenten
característiques molt pròximes l’ideotip. Aquestes cebes han estat plantades en un
dels camps on es va observar que la distància entre altres cebes amb floració fos el
suficientment gran com perquè no existissin problemes d’encreuaments.
3.7. Difusió de resultats i utilització.
Tots els resultats obtinguts han estat difosos a través de la web de la Fundació Miquel
Agustí (www.fundaciomiquelagusti.cat)
Alhora també s'han realitzat reunions informatives per explicar els resultats del
projecte a Coll de Nargó, especialment entre els membres de la Associació de
Productors.
Per una altra banda, s'ha informat del desenvolupament del projecte a través de notes
de premsa als mitjans de comunicació. També diferents mitjans de comunicació varen
fer referència al projecte, tant en el seu inici com durant el desenvolupament del tast
de consumidors.
4. Conclusions
● S’ha constituït l’Associació de productors i transformadors de Cebes de Coll de
Nargó, on hi participen tan productors com transformadors/comercialitzadors de la
ceba i que serà la màxima beneficiaria dels resultats d’aquest projecte.
● S’ha avaluat sensorialment la varietat de ceba de coll de Nargó, a través d’un panel
de més de 200 consumidors, elegits aleatòriament en dues poblacions catalanes de
característiques ben diferents. També s’ha fet una caracterització dels paràmetres més
importants de la ceba de Coll de Nargó mitjançant un panel de tast entrenat. Aquesta
doble aproximació ens ha permès establir els aspectes més apreciats de la ceba per
part dels consumidors i avaluar la seva variabilitat en el material de Coll de Nargó.
● S’ha recollit material de les diferents poblacions de ceba i s’ha fet un estudi de
proximitat dels diferents camps on es produeix la llavor de la ceba per tal de valorar
possibles causes de l’augment de heterogeneïtat de la població actual. S’ha vist que
efectivament existeix una variabilitat molt gran dins de la varietat actual de ceba de
Coll de Nargó i que les causes més probables aquesta heterogeneïtat estan lligades
l’encreuament amb varietats de cebes foranies així com la manca de selecció.
● S’ha fet un estudi inicial per tal d’observar possibles relacions entre la morfologia de
les cebes o la procedència de les mateixes amb una mala conservació. S’ha conclòs que
no existeixen correlacions potents entre alguna d’aquestes característiques i la mala
conservació, de manera que caldria un estudi més a fons per tal de esbrinar-ne les
causes.
● Tota la informació recollida durant el treball de camp s’ha utilitzat per elaborar un
ideotip que ha estat consensuat amb l’Associació de productors i transformadors de
Cebes de Coll de Nargó. La proposta conjunta indica que la varietat de ceba de Coll de
Nargó ha de estar constituïda per cebes de forma allargada (similar a una pilota de
rugby), amb un pes de entre 300 a 500 grams, de color morat intens, amb valors de
picantor baixos i elevada dolçor.
● S’ha elaborat un projecte que ha de permetre en 4 anys aconseguir una població de
cebes més o menys homogènia i que presenti característiques similars a l’ideotip.
Aquest projecte, més amés, ha de permetre identificar les característiques ambientals,
si existeixen, que fan del cultiu a la zona de Coll de Nargó, un producte diferenciat i
defensable amb alguna marca de qualitat. En aquests moments el material seleccionat
per a continuar amb el projecte de millora i recuperació varietal està plantat al camp
per a la obtenció d’una primera població on continuar la selecció.
● Tots els resultats han estat exposats a la web de la Fundació Miquel Agustí i per tant
disponibles per tothom.
● L’estudi ha tingut repercussió als mitjans de comunicació (Annex 1), tal com estava
previst, amb la finalitat de començar a difondre entre els consumidors la idea de que
s’està treballant en l’obtenció d’un nou producte uniforme i que respongui a les seves
expectatives.
● En resum, s’han assolit tots els objectius proposats en el projecte i es conclou que la
recuperació de la varietat de Coll de Nargó te interès per la qualitat intrínseca del
producte. Pensem que el seu cultiu i transformació alimentària, una vegada finalitzat el
procés de selecció i millora, l’ha de convertir en una peça important per el
desenvolupament territorial. Sembla per tant del tot pertinent portar a terme el
projecte de selecció que es proposa. El mateix desenvolupament d’aquest projecte
s’hauria de convertir en una bona eina per crear una maraca en torn de la Ceba de Coll
de Nargó.


Mitjans de comunicació

Ràdio Seu
Data: 05/10/2011
Notícia: Tast de cebes de Coll de Nargó en el marc de la Fira del Rovelló -La Fundació Miquel Agustí vol conèixer les preferències dels consumidors respecte al gust de la ceba nargonina
http://www.radioseu.cat/not%C3%ADcies/Agricultura+i+Ramaderia/Tast+de+cebes+de
+Coll+de+Narg%C3%B3+en+el+marc+de+la+Fira+del+Rovell%C3%B3


www.bondia.ad
Data: 05/10/2011
Notícia: La Fira del Rovelló acollirà un tast de cebes

http://www.bondia.ad/index.php?option=com_content&view=article&id=16247:la-
fira-del-rovello-de-coll-de-nargo-acollira-un-tast-de-cebes&catid=49:societat

TV3
Data: 18/10/2011
Notícia: Noticia sobre l’estudi apareguda al TN comarques de Lleida
http://www.tv3.cat/videos/3758630/TN-comarques-Lleida-18102011

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada